Hola família!
Feia molt que no actualitzava, ja ho sé... Veig que la última actualització era d'abans de reis i tot, o sigui que tinc molt per explicar des de llavors! M'hi poso, intentaré ser breu.
La cavalcada de reis de la nit del 5 de gener a Maspujols va anar, un cop més, a càrrec de Milubis. La carrossa va quedar molt xula, i hi havia un bon grapat de patges, per tant va fer tot molt de goig. La veritat és que és un dels anys que ens ha quedat millor, i estic contenta. Després de la festa i de sopar una miqueta, vam sortir de festa, a la Noovo, a Reus. Entre que la música que no era gens del meu gust i que arrossegava un bon encostipat, no va ser de les millors nits, però la companyia va ser molt grata. Des d'aquí trobo a faltar això de sortir amb els amics del poble. Després d'aquell dia, els que van seguir es poden resumir amb moltes trobades amb gent i comiats i moltes hores de feina a casa. Fins que dissabte dia 10 de gener vaig tornar a agafar l'avió per venir cap aquí a York. El viatge va ser llarg i pesat, però va anar prou bé. Diumenge i dilluns fins al migdia vaig estar sola a casa, i vaig aprofitar per acabar els últims treballs, que ja estan tots entregats. Va ser una mica avorrit, però va valdre la pena dedicar-se a fer feina, perquè això va suposar dies lliures més endavant. Doncs bé, dilluns al migdia van arribar la Hannah i la Vera, no veieu quina il·lusió tornar-les a veure. Va ser molt bonic i emocionant, era com si no hagués passat el temps, o com si tornéssim enrera en el temps. Els hi havia preparat una llauna de macarrons gratinats, per tant vam dinar totes juntes mentre ens posavem al dia d'aquestes vacances.
El dilluns i dimarts van ser dies d'anar a la uni a entregar treballs i arreglar papers, igual que dimecres al matí. Dimecres a la tarda, però, va arribar la Linda, i llavors sí que ja va ser el màxim. Totes quatre juntes de nou, quina alegria! Hem tingut uns dies molt intensos i molt emocionants. Ara si que ja dinem i sopem juntes sempre. A més dimecres a la nit vam fer sing star, totes quatre, jeje. Molt xulo! Dijous al migdia van arribar el germà i la cosina de la Vera, per tant la família va augmentar. Són molt macos tots dos, i ens ho hem passat bé també tots junts. Dijous a la nit vam fer un sopar internacional, em sembla k erem 10 persones a casa. El que passa que aquesta vegada vam menjar pizzes, que és més fàcil i més ràpid. Va ser molt bonic poder-nos retrobar tots de nou. Divendres vaig quedar amb gent d'aquí, a la uni, i també vaig passar estones a casa, per gaudir dels pocs dies que ens quedàven totes juntes. Vam fer pancakes per esmorzar, com a comiat ja.
Ahir al matí, la Linda ja va marxar cap a Londres per agafar l'avió cap a Suècia, i jo vaig anar-me'n amb la Sheetal a Leicester, a veure la ciutat i casa seva. Va ser molt xulo poder conèixer la seva família i la seva cultura, juntament amb el lloc on viuen i on ha crescut. Va ser un dia genial! Vaig arribar a casa tard, això si, perquè teníem unes tres hores de cotxe fins aquí a York, però vaig anar aviat a dormir i ja m'he recuperat. Ara fa poquet han marxat la cosina i el germà de la Vera, i per tant tornem a estar totes tres soletes. Fa una pena que tot això s'estigui acabant...! Ara hi estem bé aquí, sap greu marxar. Però què hi farem!
Ara ens n'anem a pujar a les torres de la catedral, que encara no ho hem fet mai i avui fa solet i gens de fred, per tant és un bon dia. Ja us aniré explicant! I també després penjaré fotos d'ahir a Leicester. Que vagi molt bé per Catalunya! Ens veiem molt aviat!
Una abraçada!
-Núria-
"Que la vida passa, i no es para, l'amor s'escampa, ve i marxa... La vida és Rauxa!"
18/01/09
04/01/09
6 DIES I... YORK DE NOU!
Hola a tots!
Ja fa més de dues setmanes que sóc per terres catalanes i me'n queda menys d'una per tornar a marxar cap a York. Ara feia molt de temps que no escrivia, per tant tinc moltes, moltíssimes coses per explicar! A veure si sé per on començar...
L'últim dijous a York va ser molt emocionant. Al vespre vam fer un sopar de comiat les quatres de casa i vam fer l'amic invisible. Després de sopar vam sortir una estoneta i vam decidir anar al pub on vam anar el primer dia que vam sortir juntes, tres mesos enrera. No ens acaba d'agradar l'ambient, però és un lloc molt especial, s'ha convertit en el nostre pub, el que recordarem sempre de York. Va ser una nit molt trista, la nostra última nit... Vam fer festa del pijama, i vam riure i plorar molt. Divendres al matí ens vam aixecar i vam fer pancakes per esmorzar, per acomiadar a la Linda, que marxava el mateix divendres al migdia. La Linda és molt maca, la trobo molt a faltar! Estic molt contenta d'haver coincidit amb ella a York.
Després d'esmorzar vaig anar a la universitat, al que va ser l'última classe de York, i allí em vaig acomiadar dels meus companys de classe i professors, sobretots d'aquells amb qui he tingut més relació. La Sheetal em va fer dos regals, i la Katie em va fer una postaleta de Nadal. Quin fart de plorar! Va ser molt dur haver de dir adéu. Al migdia, a l'arribar a casa, la Hannah i la Vera m'havien preparat el dinar. La tarda del divendres me la vaig passar a casa amb elles, acabant de preparar la maleta i recollint les meves coses de casa. Vam sopar també juntes, i després d'anar-me a acomiadar dels companys de les cases del costat, vaig anar a dormir molt aviat. Dissabte a les 4 i poc del matí sonava el despertador. Em vaig fer una dutxeta, una mica d'esmorzar i a les 5 pujava al taxi en direcció a l'estació. La Hannah i la Vera es van aixecar per acomiadar-me. Quin mal em va fer aquell moment! Les veia plorant darrere la finestra i fent anar la mà, mentre jo pujava al taxi i marxava... Me les estimo tant...! Són el motiu principal pel qual tinc ganes de tornar a Anglaterra, sens dubte.
El viatge de tornada a casa va anar molt bé. El tren va anar super puntual, i a Manchester em va costar poc trobar la parada de l'autobús. Vaig arribar a l'aeroport de Liverpool molt abans que obrissin el check-in, i a més va anar tot sobre rodes, perquè no vaig haver ni de pagar per extra-pes. L'avió va sortir amb una mica de retard, però vora les 4 de la tarda vaig arribar a Reus, on m'esperaven el papa, la mama i la Gemma.
Els retrobaments van ser tots molt emocionants, tant amb la família i els amics com amb la gent del poble, que tots m'esperaven amb un somriure. Encara avui em vaig trobant gent que no he vist i se m'omplen els ulls de llàgrimes. Retrobar-te amb els teus és un sentiment molt gran.
Les festes han anat molt bé, amb moltes sortides, dinars, sopars, festes i gran estones amb la meva gent. Ha sigut genial, no he parat de fer coses i de somriure. Un sopar de noies, un dinar a casa de la Mercè, un sopar de la junta del casal, un concert de nadales amb gralla, uns quants dinars familiars, una nit per Tarragona molt ben acompanyada, una gran sortida a la Flash Back, unes horetes amb els nens del poble, un aniversari de l'Emili, un cap d'any molt especial, un gran concert de Cesk Freixas i Josep Romeu a Maspujols i una bona estona a Garaje amb algú molt especial. Ja ho veieu, han sigut uns dies molt intensos. No he tingut temps de pensar en la feina, jeje. A veure si demà enllestim amb els reis i llavors em puc dedicar una mica als dos treballs que em queden per entregar.
Espero que a partir d'ara pugui tenir una mica més de temps per escriure com evoluciona la cosa. El meu sentiment d'ara és molt estrany, perquè estic molt bé aquí però també trobo molt a faltar tot el món de York. Però en fi, ara rai, que dissabte me n'hi torno. Ja us aniré explicant!
Que us acabin de provar les festes a tots!
Un petonàs!
"Que la vida passa, i no es para, l'amor s'escampa, ve i marxa... La vida és Rauxa!"
Ja fa més de dues setmanes que sóc per terres catalanes i me'n queda menys d'una per tornar a marxar cap a York. Ara feia molt de temps que no escrivia, per tant tinc moltes, moltíssimes coses per explicar! A veure si sé per on començar...
L'últim dijous a York va ser molt emocionant. Al vespre vam fer un sopar de comiat les quatres de casa i vam fer l'amic invisible. Després de sopar vam sortir una estoneta i vam decidir anar al pub on vam anar el primer dia que vam sortir juntes, tres mesos enrera. No ens acaba d'agradar l'ambient, però és un lloc molt especial, s'ha convertit en el nostre pub, el que recordarem sempre de York. Va ser una nit molt trista, la nostra última nit... Vam fer festa del pijama, i vam riure i plorar molt. Divendres al matí ens vam aixecar i vam fer pancakes per esmorzar, per acomiadar a la Linda, que marxava el mateix divendres al migdia. La Linda és molt maca, la trobo molt a faltar! Estic molt contenta d'haver coincidit amb ella a York.
Després d'esmorzar vaig anar a la universitat, al que va ser l'última classe de York, i allí em vaig acomiadar dels meus companys de classe i professors, sobretots d'aquells amb qui he tingut més relació. La Sheetal em va fer dos regals, i la Katie em va fer una postaleta de Nadal. Quin fart de plorar! Va ser molt dur haver de dir adéu. Al migdia, a l'arribar a casa, la Hannah i la Vera m'havien preparat el dinar. La tarda del divendres me la vaig passar a casa amb elles, acabant de preparar la maleta i recollint les meves coses de casa. Vam sopar també juntes, i després d'anar-me a acomiadar dels companys de les cases del costat, vaig anar a dormir molt aviat. Dissabte a les 4 i poc del matí sonava el despertador. Em vaig fer una dutxeta, una mica d'esmorzar i a les 5 pujava al taxi en direcció a l'estació. La Hannah i la Vera es van aixecar per acomiadar-me. Quin mal em va fer aquell moment! Les veia plorant darrere la finestra i fent anar la mà, mentre jo pujava al taxi i marxava... Me les estimo tant...! Són el motiu principal pel qual tinc ganes de tornar a Anglaterra, sens dubte.
El viatge de tornada a casa va anar molt bé. El tren va anar super puntual, i a Manchester em va costar poc trobar la parada de l'autobús. Vaig arribar a l'aeroport de Liverpool molt abans que obrissin el check-in, i a més va anar tot sobre rodes, perquè no vaig haver ni de pagar per extra-pes. L'avió va sortir amb una mica de retard, però vora les 4 de la tarda vaig arribar a Reus, on m'esperaven el papa, la mama i la Gemma.
Els retrobaments van ser tots molt emocionants, tant amb la família i els amics com amb la gent del poble, que tots m'esperaven amb un somriure. Encara avui em vaig trobant gent que no he vist i se m'omplen els ulls de llàgrimes. Retrobar-te amb els teus és un sentiment molt gran.
Les festes han anat molt bé, amb moltes sortides, dinars, sopars, festes i gran estones amb la meva gent. Ha sigut genial, no he parat de fer coses i de somriure. Un sopar de noies, un dinar a casa de la Mercè, un sopar de la junta del casal, un concert de nadales amb gralla, uns quants dinars familiars, una nit per Tarragona molt ben acompanyada, una gran sortida a la Flash Back, unes horetes amb els nens del poble, un aniversari de l'Emili, un cap d'any molt especial, un gran concert de Cesk Freixas i Josep Romeu a Maspujols i una bona estona a Garaje amb algú molt especial. Ja ho veieu, han sigut uns dies molt intensos. No he tingut temps de pensar en la feina, jeje. A veure si demà enllestim amb els reis i llavors em puc dedicar una mica als dos treballs que em queden per entregar.
Espero que a partir d'ara pugui tenir una mica més de temps per escriure com evoluciona la cosa. El meu sentiment d'ara és molt estrany, perquè estic molt bé aquí però també trobo molt a faltar tot el món de York. Però en fi, ara rai, que dissabte me n'hi torno. Ja us aniré explicant!
Que us acabin de provar les festes a tots!
Un petonàs!
"Que la vida passa, i no es para, l'amor s'escampa, ve i marxa... La vida és Rauxa!"
18/12/08
ÚLTIMS DIES
Hola a tots!
Com bé sabeu, em queden només dos dies aquí! Ahir al vespre ja van començar les llàgrimes. Si ara pogués triar, no sé si tornaria... Ja sabeu que és una barreja de sentiments. Per una banda, tinc moltes ganes de veure-us a tots, però per l'altra, em sap moltíssim greu que hagi passat tot tant de pressa, i no voldria per res del món deixar enrere tot això d'aquí. Però en fi, no patiu que dissabte em tindreu aquí!
Aquests últims dies han sigut molt intensos. Després del fantàstic cap de setmana a Edinburgh, diumenge vam anar a dormir de seguida que vam arribar a casa, mortes de cansament. Dilluns jo vaig tenir un matí de classes, ja les últimes, i a la tarda, després d'anar a la piscina i trobar tancat, em vaig dedicar a fer feina. Al vespre, després de sopar, vam fer l'hora del te, com sempre, i va ser llavors quan vam decidir que, com que ja ens queden molt poquets dies aquí per gaudir totes juntes, faríem una festa del pijama. La Linda va anar a dormir, i la Livia no va participar ni a l'hora del te, com és normal, però la Hannah, la Vera i jo si que ho vam fer. Vam portar els seus matalassos a la meva habitació, que és la més gran, i també patates, galetes i xocolata. Vam estar una bona estona parlant, menjant i lamentant-nos de que havíem de marxar de York, i després ens vam posar a dormir. La veritat és que vam passar una molt bona estona totes tres. El dimarts al matí jo em vaig aixecar a quarts de vuit per anar cap a la uni, i les vaig deixar a totes dues dormint (quina enveja!). Vaig tenir dos seminaris, com cada setmana, i entremig vaig anar a comprar algun regalet que encara em faltava. Quan vaig arribar a casa em vaig trobar la Hannah i la Vera que m'esperaven amb el dinar fet. Que maques! La veritat és que estava cansada, i va ser tot un detall trobar-me el dinar a la taula i companyia per dinar. A la tarda vaig dormir una estona, que estava molt cansada, i em vaig dedicar a preparar un vídeo de fotos que els hi vull regalar a les companyes abans de marxar d'aquí, perquè tinguin un bon record meu i de la nostra estada aquí. Al vespre va venir el Nils i vam fer l'hora del te tots junts (menys la Linda, que és a casa de la Helen, una amiga d'aquí). Ahir dimecres, al matí em vaig dedicar a fer feina i retocar el video, i al migdia vaig anar a la uni, que havia quedat amb el Nils perquè em volia portar a tastar el sushi (no es podia creure que no n'hagués tastat mai). Sempre em deia que és el millor menjar que existeix, i jo ahir ho vaig poder tastar, però no ho vaig trobar res de l'altre món. Està bé, però no tan bo com diu ell. Després de dinar vaig tornar a casa, on vaig fer una estona més de feina fins que van arribar la Hannah i la Vera. Amb elles, vam escriure una història que vaig afegir al video, i després vam sopar juntes. Després de sopar ens vam reunir i vam fer tres llibres de l'amistat. Aquests dos dies que ens queden els anirem omplint perquè ens serveixin de record. I res, després de fer l'hora del te i de molts plors i abraçades, vam anar a dormir.
Aquest matí he posat dues rentadores, per tenir la roba neta abans de marxar, i he estat retocant el treball que tinc acabat, que el vull entregar demà i així me n'oblido. Una cosa menys! El vídeo també està acabat, només falta afegir les fotos que farem avui. Ara he dinat amb la Hannah i la Vera, i després aniré a comprar alguna cosa per demà i passat demà a esmorzar, que no em queda res. És tan trist veure la nevera i l'armari tan buits! Avui al vespre fem sopar de despedida, que la Linda ja marxa demà al matí, i després farem l'amic invisible i sortirem una estona. Em sap tant de greu que s'estigui acabant...! Sembla que fos ahir que arribàvem, i ja fa tres mesos. Les trobaré a faltar, perquè la veritat és que es fan estimar molt.
Doncs ja ho veieu, aprofitant fins a l'últim minut! Ens veiem molt aviat, tant aviat com d'aquí a 48 hores! Un petonàs a tothom!
"Que la vida passa, i no es para, l'amor s'escampa, ve i marxa... La vida és Rauxa!"
Com bé sabeu, em queden només dos dies aquí! Ahir al vespre ja van començar les llàgrimes. Si ara pogués triar, no sé si tornaria... Ja sabeu que és una barreja de sentiments. Per una banda, tinc moltes ganes de veure-us a tots, però per l'altra, em sap moltíssim greu que hagi passat tot tant de pressa, i no voldria per res del món deixar enrere tot això d'aquí. Però en fi, no patiu que dissabte em tindreu aquí!
Aquests últims dies han sigut molt intensos. Després del fantàstic cap de setmana a Edinburgh, diumenge vam anar a dormir de seguida que vam arribar a casa, mortes de cansament. Dilluns jo vaig tenir un matí de classes, ja les últimes, i a la tarda, després d'anar a la piscina i trobar tancat, em vaig dedicar a fer feina. Al vespre, després de sopar, vam fer l'hora del te, com sempre, i va ser llavors quan vam decidir que, com que ja ens queden molt poquets dies aquí per gaudir totes juntes, faríem una festa del pijama. La Linda va anar a dormir, i la Livia no va participar ni a l'hora del te, com és normal, però la Hannah, la Vera i jo si que ho vam fer. Vam portar els seus matalassos a la meva habitació, que és la més gran, i també patates, galetes i xocolata. Vam estar una bona estona parlant, menjant i lamentant-nos de que havíem de marxar de York, i després ens vam posar a dormir. La veritat és que vam passar una molt bona estona totes tres. El dimarts al matí jo em vaig aixecar a quarts de vuit per anar cap a la uni, i les vaig deixar a totes dues dormint (quina enveja!). Vaig tenir dos seminaris, com cada setmana, i entremig vaig anar a comprar algun regalet que encara em faltava. Quan vaig arribar a casa em vaig trobar la Hannah i la Vera que m'esperaven amb el dinar fet. Que maques! La veritat és que estava cansada, i va ser tot un detall trobar-me el dinar a la taula i companyia per dinar. A la tarda vaig dormir una estona, que estava molt cansada, i em vaig dedicar a preparar un vídeo de fotos que els hi vull regalar a les companyes abans de marxar d'aquí, perquè tinguin un bon record meu i de la nostra estada aquí. Al vespre va venir el Nils i vam fer l'hora del te tots junts (menys la Linda, que és a casa de la Helen, una amiga d'aquí). Ahir dimecres, al matí em vaig dedicar a fer feina i retocar el video, i al migdia vaig anar a la uni, que havia quedat amb el Nils perquè em volia portar a tastar el sushi (no es podia creure que no n'hagués tastat mai). Sempre em deia que és el millor menjar que existeix, i jo ahir ho vaig poder tastar, però no ho vaig trobar res de l'altre món. Està bé, però no tan bo com diu ell. Després de dinar vaig tornar a casa, on vaig fer una estona més de feina fins que van arribar la Hannah i la Vera. Amb elles, vam escriure una història que vaig afegir al video, i després vam sopar juntes. Després de sopar ens vam reunir i vam fer tres llibres de l'amistat. Aquests dos dies que ens queden els anirem omplint perquè ens serveixin de record. I res, després de fer l'hora del te i de molts plors i abraçades, vam anar a dormir.
Aquest matí he posat dues rentadores, per tenir la roba neta abans de marxar, i he estat retocant el treball que tinc acabat, que el vull entregar demà i així me n'oblido. Una cosa menys! El vídeo també està acabat, només falta afegir les fotos que farem avui. Ara he dinat amb la Hannah i la Vera, i després aniré a comprar alguna cosa per demà i passat demà a esmorzar, que no em queda res. És tan trist veure la nevera i l'armari tan buits! Avui al vespre fem sopar de despedida, que la Linda ja marxa demà al matí, i després farem l'amic invisible i sortirem una estona. Em sap tant de greu que s'estigui acabant...! Sembla que fos ahir que arribàvem, i ja fa tres mesos. Les trobaré a faltar, perquè la veritat és que es fan estimar molt.
Doncs ja ho veieu, aprofitant fins a l'últim minut! Ens veiem molt aviat, tant aviat com d'aquí a 48 hores! Un petonàs a tothom!
"Que la vida passa, i no es para, l'amor s'escampa, ve i marxa... La vida és Rauxa!"
15/12/08
EDINBURGH!
Hola a tothom!
Ara feia molts dies que no actualitzava, ben bé sis. Han sigut uns dies molt intensos aquests que han passat, i per tant tinc moltes coses a explicar-vos! M'hi poso de seguida.
Dijous al matí em vaig dedicar a fer treballs. En tinc un de totalment acabat, i un altre a mitges. A veure si abans de marxar puc acabar el segon, així només me'n quedarà un pel gener. A l'hora de dinar vaig quedar amb la Sheetal, que tenia un tiquet de dos per un a un restaurant típic anglès d'aquí a York i m'hi va convidar. Vam estar molt bé, i el menjar va ser boníssim. Després de dinar vam donar un tomet pel mercat, que hi havia una fira de menjar típic de molts països. Vam tastar unes pastes de Sicília, i un fuet de frança, molt bé tot. Després vaig tornar cap a casa, vaig treballar una horeta més, vaig sopar, i hora del te, la millor hora de cada dia, jeje. Divendres al matí vaig tenir un seminari, i després la Sheetal i la Becky van venir a dinar a casa, que volien tastar alguna cosa catalana. Els hi vaig fer pa amb tomàquet i truita de patata, la meva especialitat aquí, jeje. Va estar bé! Després a la tarda havia quedat amb la Hannah, la Vera i la Linda a l'Starbucks, que s'ha convertit en la nostra segona casa aquí. Teníem la intenció d'anar a patinar o al cinema, però estàvem tan cansades que no ens va venir de gust res d'això, i per tant vam retirar aviat cap a casa. Un cop aquí, vam preparar maletes, vam sopar i vam fer l'hora del te amb el Nils, per planejar una mica el cap de setmana. I res, a dormir aviat perquè ens esperava un gran cap de setmana!
Dissabte a quarts de vuit del matí ja tombàvem tots per casa. Una dutxeta, un bon esmorzar i cap a l'estació de trens! A les 9'32 pujàvem al National Express en direcció a Edinburgh, on vam arribar a les 12 i poc, després d'unes quasi tres horetes de viatge. Un cop aquí ja ens va impressionar l'estació de trens, que era enorme, potser més gran i tot que King's Cross a Londres. Després de donar uns quants tombs, vam trobar la sortida cap al carrer que buscàvem, i després de dos minuts de caminar per un dels carrers principals d'Edinburgh, vam arribar al nostre alberg. Bé, de fet estava a dos minuts caminant de l'estació, però en vam caminar ben bé 15, perquè no el trobàvem. Hi vam passar per davant com a tres vegades tots cinc, i ningú se n'havia adonat que allò pogués ser l'albert que buscàvem, jejeje. La primera impressió va ser: on ens hem posat? Eren unes escales estretes, plenes de dibuixos per les parets, tot molt estrany. Un cop a dalt, però, i per sort, la nostra visió va canviar. L'alberg era molt mono, i molt net i ordenat. Sort! jeje. Doncs allí ens vam instal·lar, vam deixar les nostres coses, vam conèixer a les dues noies que dormirien amb nosaltres (molt maques) i ens en vam anar a descobrir Edinburgh. Primer vam passejar pel Princes Street, un dels carrers principals. Allí hi havia una fira i un mercat de nadal. Vam pujar a la nòria, des d'on vam poder veure Edinburgh des de dalt, i també a les típiques cadires de fira. Vam disfrutar com la canalla, jeje. Després d'això, una estona més de passeig i de descoberta d'aquella part de la ciutat, i cap a dinar, que feia moltes hores que havíem esmorzat i ja teníem moltíssima gana. Després de buscar una bona estona i de descobrir que estava tot a tope de gent, vam trobar un pub típic escocès, almenys l'edifici. Allí ens vam esperar vint minuts mentre feiem una cerveseta i després vam dinar. El dinar era força italià, jeje, ja que no vam poder triar gaire i vam menjar pasta, però molt bo. Al sortir del restaurant a quarts de quatre ja era fosc de nit, i no havia parat de ploure. Volíem anar al castell, i a veure la ciutat d'Edinburgh per sota terra, que ens havien dit que valia la pena, però en aquella hora ja no teníem temps de fer cap de les dues coses. El que vam fer, doncs, va ser seguir descobrint la ciutat. Vam pujar a la part més alta i vam veure un altre carrer molt típic d'aquí, el Royal Mile. Ens vam perdre pels carrers més estrets i típics d'Escòcia, i vam veure mil i un pubs, botigues de records i sobretot... escocesos amb la faldilleta! jeje, moníssims! Vam fer un beure a un dels pubs, perquè teníem clar que volíem viure la cultura escocesa, i després vam tornar a l'hostal per descansar deu minuts, arreglar-nos una miqueta i tornar a sortir. Vam sopar una hamburguesa ràpida, perquè eren vora les 9 i ja tancaven a tot arreu, i després vam anar a una plaça, la Grassmarket, on hi havia molts pubs i mini-dicoteques. En vam triar un on ens va agradar la música, i allí vam passar la nit (fins a les 2 i poc, que ja tancaven). Vam conèixer gent, vam ballar molt i sobretot vam riure molt i ens ho vam passar molt bé tots cinc. Genial! Després vam donar un tomet més mentre buscàvem la tornada a l'alberg i cap a dormir, després de menjar-nos els pastissos que haviem portat des de York, jeje.
Ahir diumenge ens vam aixecar a quarts de deu, vam fer una dutxeta, un bon esmorzar i cap al castell. Mentre pujàvem vam veure uns quants carrers més, tot preciós. I el castell ens va impressionar molt. Vam haver de pagar 10 lliures per entrar, però va valdre molt la pena, no només pel castell en sí, sinó també per les supervistes que hi havia des d'allí. Vam veure tota la ciutat d'Edinburgh, amb els seus majestuosos edificis, i també el mar! Per mi la ciutat era enorme, molt molt gran, perquè quasi que hi havia cases fins allà on allargava la vista, cap a tots els costats, però la Linda i el Nils, acostumats a Stocholm, la van trobar no gaire gran. Després d'un parell d'horetes ben bones al castell, vam tornar a baixar cap al centre, i vam passejar una estona més mentre buscàvem un restaurant per dinar. Mai te'n cansaries de passejar per aquells bonics carrers! És com York, on cada racó és preciós, però molt més gran, clar. Vam dinar una pizza i de postres brownies, tan típics aquí. Mmm, boníssim! Després de dinar vam anar a fer el passeig per l'Underground, el subterrani d'Edinburgh. Allí ens vam explicar històries de gent que hi havia viscut, refugiats durant la guerra, morts durant el gran foc que va cremar la ciutat d'Edinburgh... I també vam aprendre sobre tradicions escoceses, com és la de portar faldilla. Ens va decepcionar una mica el fet de saber que aquesta tradició és força nova, del 1800 i pico, però bé, va ser tot molt interessant i vam disfrutar molt aprenent sobre cosetes d'allí. Quan vam sortir ja devien ser vora les cinc, i el que més ens venia de gust en aquell moment va ser un cafetó, per tant vam buscar un Starbucks i vam estar una estoneta allí. No feia gaire fred, vam tenir sort, i tampoc plovia el diumenge, que és d'agrair. Després vam fer un últim adéu a Edinburgh a un altre pub típic d'allí. Vam fer una cerveseta mentre escoltàvem música escocesa en directe, molt bonica, i també ens vam fer fotos amb dos nois amb faldilleta, jeje. Em va impressionar veure que això és una realitat allí, i que la porten sempre, i molts. Després de tot vam anar a l'alberg a buscar les maletes i cap a l'estació de trens, d'on el nostre National Express va sortir molt puntual. Al tren, enlloc de dormir, que era el que més necessitavem, encara va continuar el xou, jeje. No vam parar de riure i de passar-nos-ho bé en totes les tres hores de viatge. Un cop a York, taxi i cap a caseta, molt cansats però molt satisfets!
Doncs ja ho veieu, ha sigut un cap de setmana perfecte, diria que el millor dels que he estat aquí. Edinburgh val molt la pena, és preciós! I com més conec als meus companys, més me'ls estimo! Serà tan dur dir adéu d'aquí a només cinc dies... Aixx, massa ràpid ha passat tot! Ara a gaudir d'aquests pocs dies aquí, i a esperar amb il·lusió l'altre alegria, la de veure a tothom a qui trobo tant a faltar des d'aquí!
Ens veiem moooolt aviat! Cuideu-vos molt tots!
"Que la vida passa, i no es para, l'amor s'escampa, ve i marxa... La vida és Rauxa!"
_______________________________________________
Hey, my beloved friends! Today I wanted to translate just to thank you for everything. I was talking about the trip to Edinburgh, and the summary of everything is that I had a very good time there. Everything was fantastic, perfect, absolutely cosmic! And you were the most important and the best of the weekend! I laughed a lot, I had a chance to know you better and I had the best time ever. Thanks for everything! I will miss you so much...!
I love you, my friends! See you soon! I will never forget Edinburgh!
Ara feia molts dies que no actualitzava, ben bé sis. Han sigut uns dies molt intensos aquests que han passat, i per tant tinc moltes coses a explicar-vos! M'hi poso de seguida.
Dijous al matí em vaig dedicar a fer treballs. En tinc un de totalment acabat, i un altre a mitges. A veure si abans de marxar puc acabar el segon, així només me'n quedarà un pel gener. A l'hora de dinar vaig quedar amb la Sheetal, que tenia un tiquet de dos per un a un restaurant típic anglès d'aquí a York i m'hi va convidar. Vam estar molt bé, i el menjar va ser boníssim. Després de dinar vam donar un tomet pel mercat, que hi havia una fira de menjar típic de molts països. Vam tastar unes pastes de Sicília, i un fuet de frança, molt bé tot. Després vaig tornar cap a casa, vaig treballar una horeta més, vaig sopar, i hora del te, la millor hora de cada dia, jeje. Divendres al matí vaig tenir un seminari, i després la Sheetal i la Becky van venir a dinar a casa, que volien tastar alguna cosa catalana. Els hi vaig fer pa amb tomàquet i truita de patata, la meva especialitat aquí, jeje. Va estar bé! Després a la tarda havia quedat amb la Hannah, la Vera i la Linda a l'Starbucks, que s'ha convertit en la nostra segona casa aquí. Teníem la intenció d'anar a patinar o al cinema, però estàvem tan cansades que no ens va venir de gust res d'això, i per tant vam retirar aviat cap a casa. Un cop aquí, vam preparar maletes, vam sopar i vam fer l'hora del te amb el Nils, per planejar una mica el cap de setmana. I res, a dormir aviat perquè ens esperava un gran cap de setmana!
Dissabte a quarts de vuit del matí ja tombàvem tots per casa. Una dutxeta, un bon esmorzar i cap a l'estació de trens! A les 9'32 pujàvem al National Express en direcció a Edinburgh, on vam arribar a les 12 i poc, després d'unes quasi tres horetes de viatge. Un cop aquí ja ens va impressionar l'estació de trens, que era enorme, potser més gran i tot que King's Cross a Londres. Després de donar uns quants tombs, vam trobar la sortida cap al carrer que buscàvem, i després de dos minuts de caminar per un dels carrers principals d'Edinburgh, vam arribar al nostre alberg. Bé, de fet estava a dos minuts caminant de l'estació, però en vam caminar ben bé 15, perquè no el trobàvem. Hi vam passar per davant com a tres vegades tots cinc, i ningú se n'havia adonat que allò pogués ser l'albert que buscàvem, jejeje. La primera impressió va ser: on ens hem posat? Eren unes escales estretes, plenes de dibuixos per les parets, tot molt estrany. Un cop a dalt, però, i per sort, la nostra visió va canviar. L'alberg era molt mono, i molt net i ordenat. Sort! jeje. Doncs allí ens vam instal·lar, vam deixar les nostres coses, vam conèixer a les dues noies que dormirien amb nosaltres (molt maques) i ens en vam anar a descobrir Edinburgh. Primer vam passejar pel Princes Street, un dels carrers principals. Allí hi havia una fira i un mercat de nadal. Vam pujar a la nòria, des d'on vam poder veure Edinburgh des de dalt, i també a les típiques cadires de fira. Vam disfrutar com la canalla, jeje. Després d'això, una estona més de passeig i de descoberta d'aquella part de la ciutat, i cap a dinar, que feia moltes hores que havíem esmorzat i ja teníem moltíssima gana. Després de buscar una bona estona i de descobrir que estava tot a tope de gent, vam trobar un pub típic escocès, almenys l'edifici. Allí ens vam esperar vint minuts mentre feiem una cerveseta i després vam dinar. El dinar era força italià, jeje, ja que no vam poder triar gaire i vam menjar pasta, però molt bo. Al sortir del restaurant a quarts de quatre ja era fosc de nit, i no havia parat de ploure. Volíem anar al castell, i a veure la ciutat d'Edinburgh per sota terra, que ens havien dit que valia la pena, però en aquella hora ja no teníem temps de fer cap de les dues coses. El que vam fer, doncs, va ser seguir descobrint la ciutat. Vam pujar a la part més alta i vam veure un altre carrer molt típic d'aquí, el Royal Mile. Ens vam perdre pels carrers més estrets i típics d'Escòcia, i vam veure mil i un pubs, botigues de records i sobretot... escocesos amb la faldilleta! jeje, moníssims! Vam fer un beure a un dels pubs, perquè teníem clar que volíem viure la cultura escocesa, i després vam tornar a l'hostal per descansar deu minuts, arreglar-nos una miqueta i tornar a sortir. Vam sopar una hamburguesa ràpida, perquè eren vora les 9 i ja tancaven a tot arreu, i després vam anar a una plaça, la Grassmarket, on hi havia molts pubs i mini-dicoteques. En vam triar un on ens va agradar la música, i allí vam passar la nit (fins a les 2 i poc, que ja tancaven). Vam conèixer gent, vam ballar molt i sobretot vam riure molt i ens ho vam passar molt bé tots cinc. Genial! Després vam donar un tomet més mentre buscàvem la tornada a l'alberg i cap a dormir, després de menjar-nos els pastissos que haviem portat des de York, jeje.
Ahir diumenge ens vam aixecar a quarts de deu, vam fer una dutxeta, un bon esmorzar i cap al castell. Mentre pujàvem vam veure uns quants carrers més, tot preciós. I el castell ens va impressionar molt. Vam haver de pagar 10 lliures per entrar, però va valdre molt la pena, no només pel castell en sí, sinó també per les supervistes que hi havia des d'allí. Vam veure tota la ciutat d'Edinburgh, amb els seus majestuosos edificis, i també el mar! Per mi la ciutat era enorme, molt molt gran, perquè quasi que hi havia cases fins allà on allargava la vista, cap a tots els costats, però la Linda i el Nils, acostumats a Stocholm, la van trobar no gaire gran. Després d'un parell d'horetes ben bones al castell, vam tornar a baixar cap al centre, i vam passejar una estona més mentre buscàvem un restaurant per dinar. Mai te'n cansaries de passejar per aquells bonics carrers! És com York, on cada racó és preciós, però molt més gran, clar. Vam dinar una pizza i de postres brownies, tan típics aquí. Mmm, boníssim! Després de dinar vam anar a fer el passeig per l'Underground, el subterrani d'Edinburgh. Allí ens vam explicar històries de gent que hi havia viscut, refugiats durant la guerra, morts durant el gran foc que va cremar la ciutat d'Edinburgh... I també vam aprendre sobre tradicions escoceses, com és la de portar faldilla. Ens va decepcionar una mica el fet de saber que aquesta tradició és força nova, del 1800 i pico, però bé, va ser tot molt interessant i vam disfrutar molt aprenent sobre cosetes d'allí. Quan vam sortir ja devien ser vora les cinc, i el que més ens venia de gust en aquell moment va ser un cafetó, per tant vam buscar un Starbucks i vam estar una estoneta allí. No feia gaire fred, vam tenir sort, i tampoc plovia el diumenge, que és d'agrair. Després vam fer un últim adéu a Edinburgh a un altre pub típic d'allí. Vam fer una cerveseta mentre escoltàvem música escocesa en directe, molt bonica, i també ens vam fer fotos amb dos nois amb faldilleta, jeje. Em va impressionar veure que això és una realitat allí, i que la porten sempre, i molts. Després de tot vam anar a l'alberg a buscar les maletes i cap a l'estació de trens, d'on el nostre National Express va sortir molt puntual. Al tren, enlloc de dormir, que era el que més necessitavem, encara va continuar el xou, jeje. No vam parar de riure i de passar-nos-ho bé en totes les tres hores de viatge. Un cop a York, taxi i cap a caseta, molt cansats però molt satisfets!
Doncs ja ho veieu, ha sigut un cap de setmana perfecte, diria que el millor dels que he estat aquí. Edinburgh val molt la pena, és preciós! I com més conec als meus companys, més me'ls estimo! Serà tan dur dir adéu d'aquí a només cinc dies... Aixx, massa ràpid ha passat tot! Ara a gaudir d'aquests pocs dies aquí, i a esperar amb il·lusió l'altre alegria, la de veure a tothom a qui trobo tant a faltar des d'aquí!
Ens veiem moooolt aviat! Cuideu-vos molt tots!
"Que la vida passa, i no es para, l'amor s'escampa, ve i marxa... La vida és Rauxa!"
_______________________________________________
Hey, my beloved friends! Today I wanted to translate just to thank you for everything. I was talking about the trip to Edinburgh, and the summary of everything is that I had a very good time there. Everything was fantastic, perfect, absolutely cosmic! And you were the most important and the best of the weekend! I laughed a lot, I had a chance to know you better and I had the best time ever. Thanks for everything! I will miss you so much...!
I love you, my friends! See you soon! I will never forget Edinburgh!
09/12/08
CHRISTMAS COOKIES AND TEA TIME
Hola família!
Avui suposo que la primera notícia que us he de donar és que la Lívia ja ha donat senyals de vida. Després de totes les perdudes de tres dies que devia trobar al mòbil, i quan els segurates ja estaven a punt d'avisar a la policia, va trucar. És a Londres, amb suns pares. No crec que costés gaire deixar una nota a la cuina dient això, o comentar-ho a algú de casa, però en fi, què et pots esperar d'una persona estranya? Alguna cosa estranya, evidentment. El que compta és que tot aquest xou s'ha acabat, que ja en teníem ganes totes.
Avui ha sigut un dia molt interessant. Al matí he tingut dos seminaris, un de molt interessant i l'altre no gaire, com sempre als dimarts. He dinat un entrepà a la uni mentres buscava una mica d'informació pels propers dos treballs, i a les quatre m'he trobat amb la Sheetal, la Caroline i la Hariade, tres noies que estan al mateix seminari que jo de l'assignatura Narrative Cultures i amb qui he treballat en grup des del primer dia. També ha vingut el John, un amic d'elles. Quan hi hem sigut tots hem marxat en direcció a casa d'elles, on hem cuinat dos tipus diferents de galetes de Nadal típiques d'aquí. Hem tingut una molt bona estona tots junts, i he gaudit molt aprenent a fer galetes típiques d'aquí i coneixent als meus companys una mica més. Hi hem sigut fins a quarts de 8, unes quantes horetes. Llavors el John m'ha acompanyat a casa, que estàvem lluny i ell tenia el cotxe a prop. Un cop a Limes, s'ha quedat una estona a fer un te a casa, al qual s'han afegit la Hannah, la Vera i la Linda. Al cap de no res ha arribat el Nils, i després el Rob, un amic de la Hannah i la Vera que ja és amic de totes, jeje. Al final, doncs, hem fet una hora del te ben complerta i amb molta gent. Ha estat molt bé. I res, quan han marxat tots he sopat i ara ja estic a punt d'anar a dormir, que estic molt cansada i demà ha de ser un dia de treball.
Ens veiem d'aquí a menys d'11 dies! Cuideu-vos molt!
Un petonàs!!!
"Que la vida passa, i no es para, l'amor s'escampa, ve i marxa... La vida és Rauxa!"
Avui suposo que la primera notícia que us he de donar és que la Lívia ja ha donat senyals de vida. Després de totes les perdudes de tres dies que devia trobar al mòbil, i quan els segurates ja estaven a punt d'avisar a la policia, va trucar. És a Londres, amb suns pares. No crec que costés gaire deixar una nota a la cuina dient això, o comentar-ho a algú de casa, però en fi, què et pots esperar d'una persona estranya? Alguna cosa estranya, evidentment. El que compta és que tot aquest xou s'ha acabat, que ja en teníem ganes totes.
Avui ha sigut un dia molt interessant. Al matí he tingut dos seminaris, un de molt interessant i l'altre no gaire, com sempre als dimarts. He dinat un entrepà a la uni mentres buscava una mica d'informació pels propers dos treballs, i a les quatre m'he trobat amb la Sheetal, la Caroline i la Hariade, tres noies que estan al mateix seminari que jo de l'assignatura Narrative Cultures i amb qui he treballat en grup des del primer dia. També ha vingut el John, un amic d'elles. Quan hi hem sigut tots hem marxat en direcció a casa d'elles, on hem cuinat dos tipus diferents de galetes de Nadal típiques d'aquí. Hem tingut una molt bona estona tots junts, i he gaudit molt aprenent a fer galetes típiques d'aquí i coneixent als meus companys una mica més. Hi hem sigut fins a quarts de 8, unes quantes horetes. Llavors el John m'ha acompanyat a casa, que estàvem lluny i ell tenia el cotxe a prop. Un cop a Limes, s'ha quedat una estona a fer un te a casa, al qual s'han afegit la Hannah, la Vera i la Linda. Al cap de no res ha arribat el Nils, i després el Rob, un amic de la Hannah i la Vera que ja és amic de totes, jeje. Al final, doncs, hem fet una hora del te ben complerta i amb molta gent. Ha estat molt bé. I res, quan han marxat tots he sopat i ara ja estic a punt d'anar a dormir, que estic molt cansada i demà ha de ser un dia de treball.
Ens veiem d'aquí a menys d'11 dies! Cuideu-vos molt!
Un petonàs!!!
"Que la vida passa, i no es para, l'amor s'escampa, ve i marxa... La vida és Rauxa!"
08/12/08
LINCOLN I DEMÉS AVENTURES
Holaaa!
Avui us parlaré de la sortida a Lincoln de dissabte i també de les aventures que hem viscut aquests dies aquí a casa, que n'hi ha un tip i l'olla plena! jeje.
Dissabte a les 8'30 del matí, la Hannah, la Vera i jo vam sortir de casa en direcció a la universitat (la Linda no va venir perquè era a Londres amb una amiga seva, i les altres companyes de les altres excursions també estaven enfeinades, per tant hi vam anar nosaltres tres soles). A les 9 vam marxar de la universitat en direcció a Lincoln, una ciutat medieval, capital de província, que està al sud de York, entre York i Londres, més o menys. Vam arribar allí al voltant de les 11 del matí, i fins a les 18'30 no havíem de tornar a l'autobús, per tant vam ser-hi més de set hores, una bogeria! Durant el matí vam visitar el mercat de Nadal, que està situat als voltants de l'antic castell de Lincoln. Era molt bonic perquè hi havia moltes paradetes diferents i tota l'estona sonaven nadales, però hi havia moltíssima gent, fet que agobiava una mica. Igualment, ens va servir per adonar-nos-en de que ja tenim el nadal molt a prop! Hi havia ambient nadalenc total. La Hannah i jo ens vam comprar un gorro molt xulo, perquè aquests gorros són molt populars aquí i ens feia gràcia tenir-ne un. Ara, allà on anem, prenem el gorro, jeje. Després de fer mitja hora de cua a un restaurant, vam poder menjar una pizza, i de seguida ens van fer fora per la gran quantitat de gent que hi havia esperant. Després de dinar vam passejar pels carrers més típics de Lincoln, pels voltants del Minster i la muralla, i vam donar un altre tomet pel mercat, però cada vegada feia més fred, i va arribar un punt que ja no sabíem què més fer. Hi vam ser masses hores! Al final ens vam posar en una església on cantaven nadales i hi havia calefacció, i vam fer una xocolata calenta, per recuperar-nos una mica del fred mentre esperavem a que es fes l'hora de tornar. També, just abans de marxar, ens vam menjar un hot dog que deien que era típic de Lincoln. Era boníssim! Vam tenir un molt bon dia i ens va agradar molt tant la ciutat com el mercat de nadal, llàstima que es va fer una mica massa llarg. Vam arribar a York vora les 8 del vespre, i de tant cansades com estàvem, vam sopar i vam anar a dormir molt aviat.
Ahir quan em vaig aixecar vaig posar una rentadora i després vaig fer feina tot el dia, igual que la Hanna i la Vera. Cap al vespre se'm va acudir que feia molts dies que no veia a la Livia, i vaig anar a preguntar a les companyes si l'havien vist. Ningú en sabia res des de divendres al matí, per això vam decidir anar a la seva habitació a veure si tot anava bé. La nostra sorpresa va ser quan, després de trucar i trucar, no va contestar ningú. La Livia mai surt de casa, no podia ser que no hi fos! Vam anar per la part del darrere i vam escalar una paret per veure si podiem veure la seva habitació, però res, hi havia la cortina posada. La veritat és que ens vam espantar molt, perquè com que no menja gaire i aquestes coses, teníem por que li hagués agafat alguna cosa. Vam anar corrents a buscar el nostre responsable, i ell de seguida va trucar a seguretat. Després de que obrissin la porta de la seva habitació, però, vam veure que la Livia no hi era. Vam estar lligant caps i vam descobrir que no havia passat la nit a casa, però després de les anades i vingudes de tothom vam decidir esperar a avui, a veure si apareixia. Tot i així, a la una encara erem a la cuina rebent gent. Aquest matí hem anat totes a la universitat, i al tornar al migdia, la Livia encara no era a casa. I res, aquesta tarda també hem tingut anades i vingudes de segurates i responsables, tothom una mica preocupat perquè no sabem pas on es pot haver posat. Hem inspeccionat el seu lavabo i hem vist que s'ha endut el raspall de dents, per tant és probable que es tracti d'alguna cosa planejada, però igualment és estrany que no ens n'hagi dit res. Dijous vam estar parlant amb ella, i no va comentar res de que tingués pensat marxar el divendres i passar uns quants dies fora. En fi, no ho sabem. Aquí estem, esperant a veure si apareix. Demà és l'ultimàtum dels segurates, si no ve, ho comunicaran a la policia. Jo sé que ens podem esperar qualsevol raresa per part seva, però aquesta no me l'esperava, la veritat.
Ja us aniré informant de com evoluciona la cosa! jeje. Fins molt aviat!
"Que la vida passa, i no es para, l'amor s'escampa, ve i marxa... La vida és Rauxa!"
Avui us parlaré de la sortida a Lincoln de dissabte i també de les aventures que hem viscut aquests dies aquí a casa, que n'hi ha un tip i l'olla plena! jeje.
Dissabte a les 8'30 del matí, la Hannah, la Vera i jo vam sortir de casa en direcció a la universitat (la Linda no va venir perquè era a Londres amb una amiga seva, i les altres companyes de les altres excursions també estaven enfeinades, per tant hi vam anar nosaltres tres soles). A les 9 vam marxar de la universitat en direcció a Lincoln, una ciutat medieval, capital de província, que està al sud de York, entre York i Londres, més o menys. Vam arribar allí al voltant de les 11 del matí, i fins a les 18'30 no havíem de tornar a l'autobús, per tant vam ser-hi més de set hores, una bogeria! Durant el matí vam visitar el mercat de Nadal, que està situat als voltants de l'antic castell de Lincoln. Era molt bonic perquè hi havia moltes paradetes diferents i tota l'estona sonaven nadales, però hi havia moltíssima gent, fet que agobiava una mica. Igualment, ens va servir per adonar-nos-en de que ja tenim el nadal molt a prop! Hi havia ambient nadalenc total. La Hannah i jo ens vam comprar un gorro molt xulo, perquè aquests gorros són molt populars aquí i ens feia gràcia tenir-ne un. Ara, allà on anem, prenem el gorro, jeje. Després de fer mitja hora de cua a un restaurant, vam poder menjar una pizza, i de seguida ens van fer fora per la gran quantitat de gent que hi havia esperant. Després de dinar vam passejar pels carrers més típics de Lincoln, pels voltants del Minster i la muralla, i vam donar un altre tomet pel mercat, però cada vegada feia més fred, i va arribar un punt que ja no sabíem què més fer. Hi vam ser masses hores! Al final ens vam posar en una església on cantaven nadales i hi havia calefacció, i vam fer una xocolata calenta, per recuperar-nos una mica del fred mentre esperavem a que es fes l'hora de tornar. També, just abans de marxar, ens vam menjar un hot dog que deien que era típic de Lincoln. Era boníssim! Vam tenir un molt bon dia i ens va agradar molt tant la ciutat com el mercat de nadal, llàstima que es va fer una mica massa llarg. Vam arribar a York vora les 8 del vespre, i de tant cansades com estàvem, vam sopar i vam anar a dormir molt aviat.
Ahir quan em vaig aixecar vaig posar una rentadora i després vaig fer feina tot el dia, igual que la Hanna i la Vera. Cap al vespre se'm va acudir que feia molts dies que no veia a la Livia, i vaig anar a preguntar a les companyes si l'havien vist. Ningú en sabia res des de divendres al matí, per això vam decidir anar a la seva habitació a veure si tot anava bé. La nostra sorpresa va ser quan, després de trucar i trucar, no va contestar ningú. La Livia mai surt de casa, no podia ser que no hi fos! Vam anar per la part del darrere i vam escalar una paret per veure si podiem veure la seva habitació, però res, hi havia la cortina posada. La veritat és que ens vam espantar molt, perquè com que no menja gaire i aquestes coses, teníem por que li hagués agafat alguna cosa. Vam anar corrents a buscar el nostre responsable, i ell de seguida va trucar a seguretat. Després de que obrissin la porta de la seva habitació, però, vam veure que la Livia no hi era. Vam estar lligant caps i vam descobrir que no havia passat la nit a casa, però després de les anades i vingudes de tothom vam decidir esperar a avui, a veure si apareixia. Tot i així, a la una encara erem a la cuina rebent gent. Aquest matí hem anat totes a la universitat, i al tornar al migdia, la Livia encara no era a casa. I res, aquesta tarda també hem tingut anades i vingudes de segurates i responsables, tothom una mica preocupat perquè no sabem pas on es pot haver posat. Hem inspeccionat el seu lavabo i hem vist que s'ha endut el raspall de dents, per tant és probable que es tracti d'alguna cosa planejada, però igualment és estrany que no ens n'hagi dit res. Dijous vam estar parlant amb ella, i no va comentar res de que tingués pensat marxar el divendres i passar uns quants dies fora. En fi, no ho sabem. Aquí estem, esperant a veure si apareix. Demà és l'ultimàtum dels segurates, si no ve, ho comunicaran a la policia. Jo sé que ens podem esperar qualsevol raresa per part seva, però aquesta no me l'esperava, la veritat.
Ja us aniré informant de com evoluciona la cosa! jeje. Fins molt aviat!
"Que la vida passa, i no es para, l'amor s'escampa, ve i marxa... La vida és Rauxa!"
05/12/08
SOPAR INTERNACIONAL
Hola a tothom!
Avui us parlaré del sopar que vam fer ahir aquí a casa, que va ser molt divertit i interesssant! Des de dilluns fins avui no hem fet gaire cosa més. Han estat dies de classes i treballs, bàsicament. Però nits com la d'ahir són genials per desconectar de tot el món de la feina! Ara us explico com va anar.
Fa dues setmanes, tot planejant a la nostra pissarra, se'ns va acudir organitzar un sopar a casa, amb els amics de totes quatre, i vam posar de data el dijous dia 4 de desembre, perquè teníem tots els divendres i dissabtes ocupats fins al dia de marxar. Doncs així ho vam fer. Sabeu allò de "us convido però us heu de portar la cadira"? Doncs nosaltres vam fer el mateix però amb la cadira i a més a més el menjar! jeje. Cadascú de nosaltres va preparar un plat típic del seu país, i així tots vam poder tastar els altres. Vam ser nou en total a sopar, i onze a la sobretaula, i entre tots, erem 6 nacionalitats diferents, no està malament! Teníem el Nils, la Linda i la seva amiga Kristina, de Suècia; la Hannah i la Vera, d'Àustria; la Helen, d'Anglaterra; la Mirjam, d'Alemania; la Hélène, de França, i jo mateixa, de Catalunya, com tots sabeu. Els suecs ens van preparar com unes albòndigues que s'acompanyaven amb patates bullides, una salsa marró i melmelada. Una combinació estranya, si, però boníssim. A més a més, van fregir trossets d'una salsitxa típica de Suècia, i ens van oferir galetes i sopa, o més aviat xarop, d'una fruita que es diu "blueberry" en anglès, no conec la traducció al català (són com unes boletes molt petites de color blau). Ens va encantar tot. Les austríaques van preparar com uns bunyols fets de carn, ceba i julivert, molt bons també. La francesa va fer un plat que es diu "Le petit faci", i eren tomaques, trossets de pebrot i trossets de carbassó farcits de carn, i tot acompanyat d'arròs. L'anglesa va preparar el típic Yorkshire pudding, amb graving, boníssim (per fi el vam poder tastar!). La Mirjam ens va portar galetes típiques d'Alemània que ella mateixa va cuinar, i la veritat és que li van quedar molt bé (a veure si em dóna la recepta!). Finalment, jo vaig preparar pà amb tomàquet i truita de patates, que no podia faltar venint de mi. Per acompanyar el pà amb tomàquet vaig posar pernil dolç i uns quants talls de l'últim fuet casa terradellas que em quedava, i quin èxit que va tenir! Més n'hi hagués hagut! jeje. També els hi vaig fer un coc ràpid de postres, que es va acabar abans que tingués temps de refredar-se.
Després de sopar ens vam posar a cantar. Vam començar amb Nadales, i vam descobrir que n'hi ha d'internacionals. Vam cantar el Santa Nit tots junts, cadascú amb la seva llengua, i després cada llengua per separat. La Hélène i jo vam fer un pacte, i ella es va aprendre la cançó en català i jo en francès, per no haver de cantar soles, jeje. Va ser molt divertit! I de les nadales vam passar als himnes nacionals, però aquest sí que el vaig haver de cantar sola, jeje. Els segadors va tenir molt d'èxit, però de fet com tots els himnes que vam cantar. I la meva sorpresa va venir després, quan just havia acabat de cantar els Segadors, que el Nils va dir que volia cantar una petita estrofa d'una cançó catalana que li agrada molt. I comença: "Viure en una terra que em pertany i sentir l'orgull d'una llengua que he après a estimar..." Quasi que em poso a plorar! El Nils cantant una cançó del Cesk Freixas! Era en accent anglès i evidentment no sabia què volia dir el que deia, però li va quedar molt bé! Lo més bo és que se l'ha après d'escoltar-la al meu mp3 a cada viatge que hem fet. Boníssim, espectacular. M'estranyava que sempre em demanés l'mp3 i concretament la cançó de Catalunya, que diu ell. Després vaig descobrir que li encanta la música, i li encanta aprendre's i cantar cançons amb altres llengües, encara que no les pugui entendre. Doncs genial! jeje. Ara el Cesk Freixas ja si que és internacional! jejeje.
Doncs ja ho veieu, vam passar una estona genial. De les vuit que començàvem a sopar, se's van fer quarts d'una. Després de recollir, la Francesa i jo vam fer intercanvi de cançons. Ara ja tinc un bon repertori de cançons franceses per escoltar! Ja les compartiré quan torni si us interessa! I res, ara a corregir la revista una estona més i a esperar demà, que anem a Lincoln a veure el mercat de nadal més gran d'Anglaterra. Ja us ho explicaré quan torni, però sembla que el dia promet! Si no neva, esclar, perquè últimament no para de nevar! La veritat és que al primer dia em va encantar que nevés, i al segon dia també, però ara ja només m'agrada quan ho puc veure des de la finestra sense haver de sortir, jejeje. Us poso fotos d'ahir! Ens veiem d'aquí a menys de 16 dies!
Una forta abraçada a tothom!
"Que la vida passa, i no es para, l'amor s'escampa, ve i marxar... La vida és Rauxa!"
Avui us parlaré del sopar que vam fer ahir aquí a casa, que va ser molt divertit i interesssant! Des de dilluns fins avui no hem fet gaire cosa més. Han estat dies de classes i treballs, bàsicament. Però nits com la d'ahir són genials per desconectar de tot el món de la feina! Ara us explico com va anar.
Fa dues setmanes, tot planejant a la nostra pissarra, se'ns va acudir organitzar un sopar a casa, amb els amics de totes quatre, i vam posar de data el dijous dia 4 de desembre, perquè teníem tots els divendres i dissabtes ocupats fins al dia de marxar. Doncs així ho vam fer. Sabeu allò de "us convido però us heu de portar la cadira"? Doncs nosaltres vam fer el mateix però amb la cadira i a més a més el menjar! jeje. Cadascú de nosaltres va preparar un plat típic del seu país, i així tots vam poder tastar els altres. Vam ser nou en total a sopar, i onze a la sobretaula, i entre tots, erem 6 nacionalitats diferents, no està malament! Teníem el Nils, la Linda i la seva amiga Kristina, de Suècia; la Hannah i la Vera, d'Àustria; la Helen, d'Anglaterra; la Mirjam, d'Alemania; la Hélène, de França, i jo mateixa, de Catalunya, com tots sabeu. Els suecs ens van preparar com unes albòndigues que s'acompanyaven amb patates bullides, una salsa marró i melmelada. Una combinació estranya, si, però boníssim. A més a més, van fregir trossets d'una salsitxa típica de Suècia, i ens van oferir galetes i sopa, o més aviat xarop, d'una fruita que es diu "blueberry" en anglès, no conec la traducció al català (són com unes boletes molt petites de color blau). Ens va encantar tot. Les austríaques van preparar com uns bunyols fets de carn, ceba i julivert, molt bons també. La francesa va fer un plat que es diu "Le petit faci", i eren tomaques, trossets de pebrot i trossets de carbassó farcits de carn, i tot acompanyat d'arròs. L'anglesa va preparar el típic Yorkshire pudding, amb graving, boníssim (per fi el vam poder tastar!). La Mirjam ens va portar galetes típiques d'Alemània que ella mateixa va cuinar, i la veritat és que li van quedar molt bé (a veure si em dóna la recepta!). Finalment, jo vaig preparar pà amb tomàquet i truita de patates, que no podia faltar venint de mi. Per acompanyar el pà amb tomàquet vaig posar pernil dolç i uns quants talls de l'últim fuet casa terradellas que em quedava, i quin èxit que va tenir! Més n'hi hagués hagut! jeje. També els hi vaig fer un coc ràpid de postres, que es va acabar abans que tingués temps de refredar-se.
Després de sopar ens vam posar a cantar. Vam començar amb Nadales, i vam descobrir que n'hi ha d'internacionals. Vam cantar el Santa Nit tots junts, cadascú amb la seva llengua, i després cada llengua per separat. La Hélène i jo vam fer un pacte, i ella es va aprendre la cançó en català i jo en francès, per no haver de cantar soles, jeje. Va ser molt divertit! I de les nadales vam passar als himnes nacionals, però aquest sí que el vaig haver de cantar sola, jeje. Els segadors va tenir molt d'èxit, però de fet com tots els himnes que vam cantar. I la meva sorpresa va venir després, quan just havia acabat de cantar els Segadors, que el Nils va dir que volia cantar una petita estrofa d'una cançó catalana que li agrada molt. I comença: "Viure en una terra que em pertany i sentir l'orgull d'una llengua que he après a estimar..." Quasi que em poso a plorar! El Nils cantant una cançó del Cesk Freixas! Era en accent anglès i evidentment no sabia què volia dir el que deia, però li va quedar molt bé! Lo més bo és que se l'ha après d'escoltar-la al meu mp3 a cada viatge que hem fet. Boníssim, espectacular. M'estranyava que sempre em demanés l'mp3 i concretament la cançó de Catalunya, que diu ell. Després vaig descobrir que li encanta la música, i li encanta aprendre's i cantar cançons amb altres llengües, encara que no les pugui entendre. Doncs genial! jeje. Ara el Cesk Freixas ja si que és internacional! jejeje.
Doncs ja ho veieu, vam passar una estona genial. De les vuit que començàvem a sopar, se's van fer quarts d'una. Després de recollir, la Francesa i jo vam fer intercanvi de cançons. Ara ja tinc un bon repertori de cançons franceses per escoltar! Ja les compartiré quan torni si us interessa! I res, ara a corregir la revista una estona més i a esperar demà, que anem a Lincoln a veure el mercat de nadal més gran d'Anglaterra. Ja us ho explicaré quan torni, però sembla que el dia promet! Si no neva, esclar, perquè últimament no para de nevar! La veritat és que al primer dia em va encantar que nevés, i al segon dia també, però ara ja només m'agrada quan ho puc veure des de la finestra sense haver de sortir, jejeje. Us poso fotos d'ahir! Ens veiem d'aquí a menys de 16 dies!
Una forta abraçada a tothom!
"Que la vida passa, i no es para, l'amor s'escampa, ve i marxar... La vida és Rauxa!"
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
